calcem a l'hostal, i continua per tot, abundant a la pista que per l'obaga ens arriba al coll de Conflent. D'allà pugem pel llom sud, ben innivat fins a l'aresta que mena al cim. Bon regel nocturn, però quan transforma i sobretot a les vessants ben inclinades que miren el sol transforma en profunditat, sovint fins al sòl. Avui era qüestió de baixar dins l'horari. I el risc es veia més en les allaus de fons, i sota rocs i contraforts.

baixem pel que el cartogràfic anomena la pala de salòria, ull que has de sortir-ne per la dreta, o per l'equerra, que al mig quedata tallat per ressalts de roca, des de dalt baixant no és veu