Activitat realitzada el 2-3 de març de 2013.

Sortim dissabte de Sant Cugat a les 6 am. Sortida de 14 esquiadors de Club Muntanyenc de Sant Cugat (CMSC).

Ja estem avisats pel guarda, Alejandro Gamarra (Jan) que el camí "normal" des de Tavascan hi ha neu des del poble (poca) i que la pista esta molt marrana amb poc futur pel cotxe. Millor, doncs aquell camí és molt pesat.

Per tant, a les 11:00 deixem els cotxes a la corba de Quanca per pujar per Noarre. Seguim sempre la traça que ha obert un parell d'hores abans el Jan i el Lluís, que pugen abans per obrir el refugi (i trobar la porta).
Un cop passat Noarre el bosc es tanca molt, la traça tortuosa i la calor ens fan patir. Millor no baixar per aquí. Per Noarre accedir al refugi de Certascan és més curt malgrat el desnivell segueix sent de 1200m passant pel coll de Certascan (2600m). Arribem al refugi de baixada, després de creuar el llac de Certascan. Allí ens trobem al Jan i el Lluís, que ja porten hores palejant i escalfant el refugi que està colgat de neu. Accedim per la porta superior amb dificultat. La porta d'estiu ha desaparegut. Fantàstic!
Anem a omplir unes ampolles d'aigua de 5 litres (en total 30 litres) a uns 100 metres del refugi, en un lloc on el riu està obert. Ja tenim aigua per sopar i esmorzar!
Malgrat que el refugi està colgat de neu i que no hi entra ningú des de fa mesos, el seu interior està sorprenentment MOLT acollidor. Una bona estufa, l'efecte "iglu" de la neu i la bona feina del Jan fan la nostra estada molt agradable. Bon sopar i a dormir amb un parell de mantes (ara em posaria 3...).

Diumenge, creuem el llac de Certascan, tornem a passar per la perxa nivomètrica de 4 metres que ara tot just sobresurt uns 25 cm... hi ha molta neu. Un cop al Coll de Certascan decidim no fer el Pic de Certascan (som molta gent) i baixar direcció a l'estany Blanc. Evitem el flanqueig extrem per gaudir de la baixada. Posem pells un altre cop i pugem al l'estany Blanc. El Jan i el Lluís ja en han atrapat i llavors gaudim de la seva companyia (i de la seva traça, gràcies!) fins al cim. L'accés al coll (el de l'esquerra) és força dret però el podem fer sense problemes amb els esquís als peus. Enguany amb tanta neu el coll ha quedat més ample i les voltes Maries són més còmodes. Des del coll uns quants anem fins al cim del Flamisella amb els esquís als peus amb molta prudència inicial, doncs hi ha una bona caiguda, però avui les condicions són molt bones. Un altres fan el cim amb grampons i piolet sense problemes.
Tornem al coll i després d'una sortida dreta saltem uns ressalt de pedres (uns amb esquís i d'altres a peu amb grampons) i baixem cap al torrent de Flamisella. Magnific descens, a vegades amb bona neu a vegades una mica encrostada... opinions diverses però aprovat alt ;-) Una mica de bosc, neu molt purgada (fa calor) i anem a buscar una pista forestal que al principi no veiem, però que finalment ens porta directament a les bordes de Quanca on tenim els cotxes.

Cap de setmana fantàstic!!

Per qui encara s'ho pregunti, l'Alejandro Gamarra (Jan) encara és el guarda del refugi de Certascan (http://www.certascan.com) i espero que ho sigui per molt de temps!!
Immens agraïment per obrir el refugi, per palejar l'entrada, pel calor, pel sopar, per la traça experta, per la companyia... SALVEM CERTASCAN!!!

Música: "Mani Hani" de Khaled.