Dissabte sortim a les 9:00 de Sant Cugat. A les 13:00 ja estem a sobre de dos taxis (5,10 €/persona) que ens porten al final de la pista de Sant Maurici. Molt simpàtics no són els taxistes.
Està nevant. Però passa res, avui tan sols hem de pujar a l refugi d'Amitges. Sempre m'ha agradat pujar a un refugi on haig de passar la nit nevant. El refugi fa de refugi.
Pel camí salvem la vida (literalment) a una parella de raqueteros, que acaben de llogar les raquetes (a la persona que li han llogat l'haurien de fotre a la presó), ja van amb les sabates molles (la noia porta unes botes de muntar a cavall amb talons), texans, bufanda, barret d'Indiana Jons, no porten mapa, no saben on està el refugi, no pensaven trobar neu, etc. :-(
Sopem al refugi d'Amitges molt a gust, mentre fora fa un temps infernal. Les previsions són que demà diumenge farà un dia radiant.... sembla mentida :-)
Doncs sí, diumenge s'aixeca radiant, sembla un somni pornogràfic.
Encara no sabem que volem fer exactament, però tiren cap al Ratèra amb el Tuc del Bergús al cap. Anem estudiant com està la neu, i un cop a les cometes del Ratèra triem una canal i pugem amb grampons i piolet. Som 13 persones i no hi ha molt lloc per posar-nos les eines. Fem cua, no hi ha pressa. La canal la fem ràpid tot i que els primers s'han d'esperar una estona d'alt de tot. Un cop al replà de les basses seques accedim amb els esquís als peus al arrodonit (ara sí) Tuc del Bergús (2843m).
Per baixar anem a fer punteria al lloc on ens sembla que comença el coll de Bergús, passant per sota de la Coma de Crabes, que uns companys ja tenien gipat quan pujaven.
Ens tirem avall un per un i amb els ulls ben oberts. La sortida és força dreta i la neu està encrostada i abundant. Un cop hem superat la 1/3 part la neu ja està millor, encara és dret però ja podem gaudir de la pendent. Tota l'estona tenim unes cornises gairebé a sobre...
Anem a buscar la baixada del refugi cap a Sant Maurici. Encara fem uns viratges amb bona neu tot i que costa.
Un cop al parking dels taxis, esperem una mitja hora i apareixen un parell de taxis.
Preferiria que la pista asfaltada estès colgada de neu per baixar esquiant, però no... tot i que és un Parc Nacional i no es pot conduir vehicles de motor, els taxis si que poden pujar i baixar a plaer a tota bufa, fer servir els clàxons, i radiar una simpatia espectacular,... en fi :-(
En un quart d'hora ja estem a Espot.
Un gran cap de setmana d'esquí de muntanya.
Sortida del Club Muntanyenc de Sant Cugat.
13 esquiadors.

Fotos i vídeo del Carles, Carme, Joaquim, David i Ernest.
Música: "Wish you were here" d'Alpha Blondy versionant Pink Floyd.
També a VIMEO: https://vimeo.com/63802759