La meteo és terrible, enviem un missatge al meteoròleg més entès que coneixem (l'Edunz) i li preguntem que cap a on ens dirigim, si al N o als Ecrins.
Ens recomana Ecrins, ens diu que dilluns xungo però dimarts i dimecres bo.
Decidim anar als Agneaux, un cim que ja havíem intentat.
Arribem a Villard d'Arene plovent, bufff... ens vestim de gore de dalt a baix i comencem a caminar, evidentment sortim del cotxe i para de ploure...
Arribem al refugi de l'Alpe du Villard d'Arene que està guardat.
Li diem les intencions de pujar el Couloir Piaget i ens diu que no hi ha pujat ningú des de fa dies i que un trio d'italians també hi van.
Perfecte, així anirem rellevant la traça...
A les 4 diana, a quarts de 5 sortim i els italians fan el ronço.
El primer tram és tot un planer, amb una sola balconada que ens deixa a l'altura del peu del corredor.
Treiem esquís i posem crampons, els primers 100m són ben tous, i els italians ben lluny, suarem... Per sort la neu s'endureix i es puja la mar de bé fins a 10m de la sortida del corredor. Aquests 100m són una mica agobiants, neu fins a la cintura i uns 50º de pendent(o sigui neu fins al pit...).
Des de la sortida ja veiem l'aresta fins al cim.
Sense pensar-hi ens hi posem, mai més ben dit, sense pensar-hi.
Molta neu i toba... Ens enfonsem fins a la cintura i el pendent torna a ser dret (altre cop nedant per abançar.
Arribem a 100m del cim i un abombament sospitós ens fa desdir d'arribar a dalt de tot...
Retornem tota l'aresta.
Els italians han baixat pel corredor, nosaltres baixarem per la Calotte, esquerdes ben tapades. Bona neu fins a 200m del final, aquests 200m ens acaben de destrossar, boles i dunes i regarots i brrrr!! un calvari com a traca final!!!
Al refugi hi arribem a peu encara que es pot apurar tot el flanqueig posant i treient esquís.
Crec que el proper intent als Agneaux serà per Pre Mdm. Carlé...
Hem de remarcar la bona acollida del refugi així com el seu interès per saber que la gent marxa i torna bé de l'excursió.
Marc i Clàudia