Des de feia un parell d'anys volia fer el pic del BOM amb esquís. D'entrada ja sabia que no és pas precisament un cim massa esquiable. Després d'estudiar com anar-hi quedava clar que hi havia tres accesos més o menys clars. 1-per la vall de Lys, descartat perquè hi ha una aproximació massa llarga i a l'hivern el refugi de Malpàs està tancat. 2-per Remunye, complicat perquè és molt poc evident i perquè el coll del Bom necessita de corda almenys a la tornada. 3-pel port Vell i la vessat nord. Vam triar aquesta opció.
D'entrada practicament no hi ha bibliografia, només vaig trobar, gràcies a l'amic O Guasch, un article d'en X Gregori que anava pel nord i una ressenya d'ESQUIDEMUNTANYA.COM d'un tal QUIM de l'any 2006 que anava per Remunye.
Doncs aparcats a les 6 del mati just a l'entrada de la vall de Remunye nosaltres vam anar cap a buscar el camí que puja al port Vell, la neu estava a 30 minuts del cotxe.
Vam passar l'entalladura del port Vell, que de lluny sembla qui sap que, sense massa dificultats i d'allà ens vam llençar per la vessant nord amb la neu prou dura i rápida, quan vam ser al llit de l'estany del port Vell vam procurar no acabar de seguir la sortida d'aigües que aboquen a l'estany Charles i dirigir-nos pel flanc esquerra cap a buscar una bretxa, la bretxa Graués, que es veu just a la carena que tanca el nostre horitzó per damunt de l'estany Charles, aquesta bretxa és la clau del dia, la dificultat per anar-hi era que havíem de flanquejar per unes fortes pendents que menaven cap al Charles i la neu prou dura ens feiea patir una mica, les ganivetes ens van facilitar el transit. Arribats a la bretxa esmentada vam veure el Malpàs al davant nostre, oest, però el Bom encara no el veiem, cramprons i desgrimpada d'uns 30 metres i de nou amb els esquís, ara en dirección sudoest, vam entrar a la coma que és desprén del Mall Barrat i el Bom, al final vam abandonar els esquís a 2850 m i per una pendent molt inestable d'uns 45º vam arribar fins quasibé dalt on una última barrera rocosa va provar d'impedir-nos el pas aquesta muntanya, vam fer el cim i vam retornar pel mateix itinerari.
9 hores totals, 8 de marxa efectiva. 1900 metres de desnivel i força quilòmetres però molt contents d'haver fet aquest cim en un marc salvatje, solitari i amb molt bones i abundants neus.
Vam ser: En Lluís Julià, en Josep Pigem i en Pere Gelis