Aquesta vegada encaminem els nostres esquís cap al Balneari de Panticosa. De fet, el dissabte 12 ja vàrem fer un primer intent fallit a causa d'errar la ruta de pujada, l'hora tardana de sortida i unes nuvolades que venien de ponent.

En aquest segon intent la nostra intenció era seguir l'itinerari 18 de la guia d'en Manuel López Sarrión editada per Desnivel i així ho vàrem fer.

La primera part de la pujada segueix, més o menys, el GR11. Cal sortir del balneari (1640m) per les escales que pugen al costat del torrent de Brazato travessar-lo pel pont i seguir un ampli cami que deixarem per seguir les marques del GR. Pocs metres després de passar pel costat del para-allaus (1730m) ens calcem els esquís (1750m). Pugem fent llaçades directament pel dret bosc evitant anar massa cap a la dreta. A un 1970m el pendent es suavitza momentàniament i el bosc s'aclareix, estem al peu d'una gran pala que baixa dels ibons del Serrato i de Labaza per on també baixen els allaus. Seguim pujant ara per un llom i carena de l'esquerra per agafar un replà ascendent que, després de passar per sobre d'una casa en deixa al peu de la pala que vé dels ibons alts de Brazato. La flanquegem i ens dirigim vers un clar collet que ens deixa a sota de la sortida d'aigües de l'ibón inferior de Brazato. Ens enfilem fen unes quantes llaçades per l'esquerra fins al nivell de l'ibón que ni ens hi acostem per poder seguir pujant, també per l'esquerra i tot seguin unes clares fites de pedres, fins a l'ibón de Brazato (2390m) que el trobem amb el nivell molt baix. Com que no ens atrevim a creuar-lo pel mig el resseguim per la seva vora esquerra fins que aquesta es suavitza i ens permet enfilar per diversos ressalts i lloms cap al coll (2660m) que hi ha a l'esquerra del cim de Baciás. Passem a l'altra vessant des d'on es veu perfectament el coll Alt de Brazato per on tornarem i la pala nord del cim. Seguint una diagonal ascendent amb neu dura travessem la pala per anar a buscar la carena nord per on acabem pujant fins al cim (2760m) un xic escàs de neu.

Després d'uns quant girs per la pala de neu dura i irregular enfilem una llarga diagonal, també amb neu dura i irregular, fins al coll alt de Brazato on la neu ja torna a ser primavera fosa. Saltem cap als ibons alts però sense baixar-hi. Amb un parell de diagonals i un parell de descensos pel marge esquerre ens situem a la sortida d'aigües dels ibons on trobem la pala que a la pujada hem travessat per sota. La baixem i seguim l'itinerari de pujada fins a la gran pala que baixa dels ibons del Serrato. Per baixar decidim deixar l'itinerari de pujada i baixar per l'ampli torrent que segueix a questa pala. És dret, amb un bosquet esclarissat, més que el de pujada, i on es pot practicar "l'esquí alpí" és a dir "de pi a pi". Fins i tot, als darrers metres trobem una divertida pista d'esquí cross feta per la quantitat d'esquiadors que han girat al voltant del mateix pi. Ens carreguem els esquís a l'esquena a pocs metres abans d'arribar al para-allaus que hem trobat a la pujada.

La neu com sempre, primavera pasta i molt sol.

Margarida i Miquel