Feia molts anys que pensava anar un dia al Canigó a l'hivern amb esquís des del refugi de Marialles. Doncs consultant amb el guarda del refugi, em va comentar que la em podia calçar els esquís a 1800, però la pista estava tallada a coll de Jou, a 1120 metres. Jo i el company (ell amb botes de neu) ens ho pensem i hi anem dissabte per fer-ho tot d'una tirada. De Coll de Jou amb esquís a l'esquena (jo) arribem a Marialles en 1hora i quart i d'allà ja agafem el camí gue fa la llarga travessa, passant pel coll verd, fins creuar el riu Cadí, esperant trobar neu aviat. Doncs efectivament a uns 1800-1900 metres trobem neu, però a trams i gelada, la qual cosa i vista la pendent dreta, obligatoris grampons o ganivetes. Calçant i descalçant arribem al riu i al creuar torno a carregar esquís a l'esquena, doncs al costat asolellat ja no hi torna a haver neu continua fins 2100 metres, a la cabanya Aragó. Des de la Cabanya pam o pam i mig de neu nova molt enganxosa per la calor i continua fins sota la part més dreta del Canigó, a uns 2600 metres d'altura. Allà deixo els esquís i continuem la progressió a peu per la tartera fins a peu de Xemeneia, a on calen posar grampons i treure piolet, a part de l'últim tros, el més dret, que ja no té neu. I cim del Canigó (2.784 m.). Al baixar, molt de compte per la Xemeneia, amb un pamet de neu nova sobre de neu molt dura, després tartera i un cop sobre els esquís, neu moolt pastosa fins la cabana Aragó. Allà decideixo carregar els esquís fins el cotxe, doncs la travessa pel Coll Verd no fa baixada i la neu va a trams. Justament en la travessa en algun punt ens enfonsem fins més amunt de la cintura i es fa pesadísim. Arribem al cotxe, amb parades incloses, unes 11 hores després d'haver iniciat l'escursió. Poc esquí, però un gran regust de boca!