De camí a Zermatt amb en Marc comentàvem que el què implica aquesta cursa és per fer-la una vegada a la vida i prou...
De tornada ja pensem amb la inscripció del 2016!!

Arribem a Randa dijous al vespre.
Ens trobem amb l'Ares i en Feliu i anem a fer un mos, a les 22:15 (hores intempestives a Suissa...) ens arriba un missatge que la PdG amb sortida divendres es traspassa a dissabte.
Nosaltres igualment divendres cap a Zermatt.
Anem amb tot el material al poliesportiu, un munt de taules pel control de material, tot MOLT ben organitzat i àgil.
Ens donen el nom de l'hotel on estarem allotjats, i un mapa on han hagut de fer un afegit enganxat amb celo perquè el nostre hotel no hi cabia... a 20 minuts de la plaça de l'església!!!!
Això sí... un hotel xulíssim!!
Tot el divendres rondant per Zermatt amb els peus ben empapats...
Dissabte ens aixequem amb un dia que sembla que es vulgui aclarir!
Anem a buscar els dorsals, el xip i el braçalet.
Avuí sí que hi ha més cua, coneguts per aquí, anglesos, suissos, francesos, espanyols, catalans, cracks, megacracks i norals!!
Dissabte a les 19:00 sopar, i quan acabem, com a ressopó... el Cerví que treu el cap per entre els núvols!!!!
Ens disfressem amb la roba de guerra, tornem a revisar la motxilla, ens carreguem de nervis i deixem l'hotel per anar a l'estació de tren, punt de sortida de la cursa.
Veiem com surten els d'abans de nosaltres. uaaauauauauau!!!!

Ens fan baixar amb ascensor cap a un aparcament subterrani per acabar de fer-nos l'últim control de material i d'arva. Ens donen el telèfon mòbil i ens fan sortir cap a la línia de sortida!!
Intercanviem paraules d'ànims i de tensió amb els amics que sortiran 45 minuts després, escoltem el discurs i PUMMM!!!! tret de sortida!! això va de debò, ara sí!!!
Comencem la cursa corrent-caminant pels carrers de Zermatt, la gent dels restaurants surt a animar!!
Hem de caminar uns 600m de desnivell per arribar a Stafel on abandonem les bambes per posar-nos els esquís.
Els frontals en marxa i seguir les traces, molt dretes, fins a Schönbiel on, enmig del no res, apareix un campament militar, ben il·luminat i a on ens fan encordar.
Ara comença la zona de gelera, però nosaltres poca cosa veiem, la traça que passa pels dos extrems o és planera perquè el terreny és pla o és dretíssima fins al límit de les pells.
Arribem a un altre campament on ens avisen que més val abrigar-se... així ho fem. Continuem i una veu coneguda ens perssegueix donant-nos ànims...!?!?!? En Nacho Morales!!! genial, absolutament caigut del cel ens ofereix tè calent, ens anima i ens fa fotos!!
Continuem cap a Tête Blanche on un altre amic, l'Oriol ens ajuda sense que ens ho esperessim!! Aquestes trobades fortuïtes ens alegren la nit i ens donen més ànims!!
Aquí dalt fa fred i anem ràpid a fer el canvi.
Hem de baixar uns 400m encordats, la neu està en perfectes condicions i el terreny és molt esquiable.
Per arribar al Col de Bertol hem de remuntar 200m. Aquest campament és potser el que més em va sorprendre... plataformes perfectament fetes a la neu, un corredor tot iluminat, el refugi 100m a sobre, les tendes, els militars molt atents i implicats en tot... Espectacular.
Treiem pells i baixada d'escàndol fins a Arolla!!!1800m de neu pols, ben traçat, cap embús, a la part baixa moltes pedres però no em trinxat esquís; anàvem seguint les xispes dels esquís del company de davant i el de darrere seguia les nostres!!!
A Arolla festa grossa!! ens espera en Feliu amb tots els trastos que li vem passar, roba seca, menjar, veure... No tenim ni gana ni set però ens obliguem a prendre alguna cosa.
La sortida des d'Arolla ja s'ha donat, per tant davant nostre hi ha força gent.
Tots patinant per la pista per on ens fan pujar... recta amunt, ni en broma intentar fer diagonal perquè aleshores sí que patinaves cap a Arolla altre cop!! Apretar les dents i recta amunt... una animalada!!
Arribem al Col de Riedmatten i ens toca fer 1 hora i pico de cua, fan entrar als corredors en un corralet i ens van deixant passar a tongades.
L'altre costat del coll està equipat amb cordes fixes i és això el què provoca embús.
En acabar les cordes fixes continuem la baixada amb esquís, cap al Lac de Dix i La Barma. Ens han advertit que per allí hi ronda el Senyor de la Massa...
Els bons passen el llac de Dix fent patinador... animals!! nosaltres posem pells.
De la Barma ens dirigim al què creiem que és la derrera pujada cap a Rosablanche. Toca fer un corredoret a peu i després tot baixada... jajaja!! sorpresa!! queda el Col de la Chaux!! per sort són uns 200m si arriba i després ja tot baixada per les pistes de Verbier.
L'entrada a Verbier... què es pot dir... nosaltres contents d'haver acabat, la gent amb qui ens anem creuant felicitant-nos, en Feliu i els nostres amics esperant-nos a la línia d'arribada...

En resum... una cursa ESPECTACULAR
Una organització mil·limetrada, es nota que són suissos, que són militars i que s'hi impliquen al 1200% per tal que la cursa surti perfecte!!!!

Felicitats a tots els qui vem participar!!
I esmentar la bona posició final de les Martes i l'Anna, segones de la general!!

Penjo algunes fotografies del FB de la PdG, nosaltres no portàvem càmara...