Per fer una cosa una mica diferent del clàssic Pic de Bastiments hem decidit anar al Pic de Prat de Bacivers (mal anomenat amb el sol topònim de Bacivers, vegeu foto mapa ICC, el Pic de Bacivers realment és entre el Pic de la Dona i el Puig d'Ombriaga).
La primera intenció era pujar a la carena entre el Pic de la Dona i el Puig d'Omriaga. Al final, degut al pendent força glaçat malgrat la darrera nevada, hem optat per pujar pel Pic de la Dona.
Els darrers metres, gel, però sense utilitzar ganivetes gràcies a la poca inclinació.
Al Pic de la Dona hem tret pells i hem baixat per la carena fins al Puig d'Omriaga. Des d'aquí fins a l'Esquena d'Ase sempre per la carena, amb els esquís a l'esquena i avançant caminant.
Curta baixada en direcció a l'estany de Bacivers. Posem pells i amb amb unes quantes llaçades obertes per dues persones que anaven més avançades en poca estona arribem al cim. Terreny dur però sense ús de ganivetes, progressió segura gràcies a la neu nova ventada.
La pala amb neu nova promet, però a l'hora de la veritat, la rugosa base existent a sota desllueix el que podria haver estat un descens per recordar.
Un cop a baix, pells altre cop per remuntar fins a l'Esquena d'Ase.
Bastiments és molta prop, malauradament anem justos de temps i ho deixem aquí, hem de ser a dinar a casa.
Descens fins a les Marmotes idèntic que la pala del Prat de Bacivers.
A veure si aquesta setmana cau una miqueta més de neu.
En general les acumulacions de neu ventada no suposen un perill important de caiguda d'allaus, ja veurem més endavant. Fins que no millori el mantell nival, grampons i ganivetes imprescindibles.

Gil i Guillem

Bona ruta!