Crònica d'un atarapament per allau de placa vella.

Bones a totes. Ahir dia 4 mentre baixava de tornada cap al cotxe des del Pic de la Fontfreda (Ariege) per la seva espectacular cara S vaig provocar una allau de placa de dimensions cosiderables amb posterior atrapament i lliscament d'uns 200m de desnivell.
Escric una mica de info que crec que sempre va bé....
- Itinerari: Vall de Campcardós-Coll de l'Orri-Punta Vinyola-Valletes-Pic de la Fontfreda. Tot en solitari.
- Coneixement de la zona: 8 sobre 10. El pic de la Fontfreda l'he pujat 5 vegades per 3 itineraris diferents. Aquest any he pujat 4 cops (té uns descensos molt bonics).
- Hora de l'accident: 12:45
- Lloc de l'allau: Pala S del pic de la Fontfreda a 2440m en pendent pronunciat d'entre 45-50º sostinguts amb canvis de pendent.
- Tamany i mida: fractura d'uns 40m d'amplada, cicatriu aprox de 50cm-1m de fondària, recorregut total uns 500m i uns 300m de desnivell.
- Coneixement de l'activitat: porto uns 15anys fent aquest esport, més asiduament aquest darrers 5 anys amb 30-40 sortides per temporada.

Conclusions: tot i haver llegit moltissim sobre el risc i la prevenció d'allaus, tot i ser molt curós a l'hora de triar itineraris i a cops excesivament prudent, tot i saber que era un terreny desafiant i que el risc en aquella zona es trobava entre 2-3 segons meteo france (1 al pirineu català)... tot i amb tot, les ànsies de baixar una pala, sense traces, amplíssima, dreta i amb una neu crema que et deixava fer el que volies, em van poder. M'esperava alguna purga de neu humida, d'aquelles que vas deixant enrere a mesura que baixes i per aquest motiu la línia de descens traçava una diagonal (per no passar per sota de les purgues que havia anat provocant més amunt).

En un moment donat vaig notar q passava quelcom, vaig mirar enrere i vaig veure el que, en un primer moment, em va semblar una purga, però quan vaig tornar a mirar en la direcció que estava baixant vaig veure una esquerda que s'obria pas davant meu i en no res ja era a terra envoltat de blocs de neu i de tota una muntanya que es venia avall i que m'arrosegava sense poder fer-hi res.
Al principi no n'era conscient xo de seguida vaig adonar-me que havia trencat una placa i q aquesta m'arrosegava. Vaig posar les cames per davant per anar aturant els cops i els desnivells que anava trobant i al mateix temps amb els braços anava incorporant desesperadament el cos per evitar ser colgat.
La sensació és forta, però he de dir que durant el descens em va donar temps a pensar què havia de fer (la neu era humida i la velocitat era ràpida però no com una placa d'hivern) i en veure que l'allau s'acanalava en una primera concavitat, com si fos un salt d'aigua, pel que baixen un munt de blocs de neu, vaig posar les espatules dels esquis mirant cap a cel en un intent desesperat de no quedar colgat en aquell punt de confluència. Per sort va funcionar i els esquis no em van quedar colgats, en la següent "cascada" vaig fer el mateix i just passada aquesta segona tot es va anar ralentitzant i compactant...
Finalment només em va colgar la bota i l'esqui esquerra però vaig necessitar de la pala per poder alliberar-me la bota de la fixació. Acte seguit i en veure que no feia pinta d'haver una segona allau, vaig desenterrar l'esqui i vaig començar a veure la "magnitut de la tragèdia".
En cap cas a 300m per sota del cim i amb el temps que fa que no neva i la calor de les darreres setmanes, m'esperava una allau de placa. Al final un esguinç sense importància al peu dret.

Això demostra un cop més q per molta informació que tinguem, per molt conscients que siguem dels perills que ens podem trobar (10 dies abans amb el Nando Bustamante​ vam desistir de baixar per allà xq ho vam creure exposat), sovint ens atreu aquell terreny incert pq se'ns dubte és el que provoca unes sensacions que deixen emprenta i que perduren en el temps. Al cap i a la fi l'alpinisme és això: el difícil equilibri d'afrontar grans perills amb la màxima prudència.

us deixo track, fotos i video.

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9276471

perdoneu per la xapa... ;)