Si, aqui torno de nou, provenint d´un passat d´ultima referencia al maig del 2010.. com passa el temps.. continuar o desistir.. dos intents al Sr. Mulleres, un en solitari l´any 2010 http://esquidemuntanya.com/index.php?menu_=piulada-veure&numero=2010-05-30%2014:19:10 i l´ultima a l´abril de 2014 acompanyat del meu "mestre mentor".. jejeje!!!.. i finalment tercer intent en solitari amb exit, el Sr. Mulleres i els Deus avui han dit: "ara si pots pujar i fer cim, tens el nostre permis.."

Sortida a les fosques, el cami es llarg des de l´Hospital de Benasc, necessito el meu temps i la paciencia d´afrontar de nou el repte pendent.. es fa de dia pujant a la Besurta, me desvio de "la romeria" a l´Aneto, estic sol.. una relliscada amb neu dura i sense guants ni ganivetes me fan caure, la sang apareix al canell com ganivet invisible tallant la pell, fent-me recordar que tinc que anar en compte.. Aigualluts.. entrada a la vall de l´Escaleta i encaixonament amb purgues.. estirada vall passant per sota el coll de Toro amb allaus, la Forcanada al fons, continuo.. passo un altre encaixonament i una altra petita vall, continuo.. la ment la tinc dividida en dos, la que me diu "continua!" i l´altra que me diu "desisteix!".. se´m fa extrany escoltar les dos, tant oposades, i nomes me pregunto el perque!?, si avui es el dia ideal, sol, bon temps.. la neu, mmm.. pero continuo tot i fent-me el despistat a aquests dos cervells toca collons! jeje!.

Un gir a nord per afrontar l´ultima pala, la mes dreta de totes. Tinc ganes de veure´m de nou cara a cara amb el Mulleres, es l´unic moment que el dos cervells es posen d´acord, ja era hora coi!, aixi entro a la vall de Benasc, extensa, ampla i llarga, veient al fons l´objectiu, continuo avançant per una neu dura-regelada.. de sobte vec dos puntets en moviment pujant pel glaciar del Mulleres directament al cim, m?!.. per alli es mes dret me sembla a mi.. me poso les ganivetes mes amunt, la cosa es complica passant de neu dura a gelada.. mentre observo els dos puntets que ja han arribat a la cresta i desapareixen de la meva vista..

Feinades tinc d´esquivar pedres i mirar de no patinar, estic a prop d´arribar a la cresta quan sento veus i vec la parella baixant.. ells han deixat els esquis mes avall, decisio mes sensata que la meva, me diuent que vagi a l´altra cara de la cresta on hi ha mes neu, ens despedim.. continuo fent equilibris i paro en una zona segura, me trec els esquis i me poso els grampons i piolet, no vull arriscar mes!.. mentre vec la parella sortint del glaciar de la vall esquiant, ara si que estic completament sol.. els dos cervells es posen d´acord per tocar-me mes els cooooo (llons!).. "baixa ja! desisteix!".. me cagon la mare que´ls va.. me giro d´esquena a ells i continuo.. grrrr!!!

Passo la cresta a l´altre costat i si, hi ha una gran pala plena de neu, es bastant dreta i continuo pujant amb els grampons fins arribar dalt del cim.. Mulleres! siiiiiii!!!!!!!, ja estic dalt del cim per fi!, menjo una mica i me relaxo mirant el paisatge que m´envolta identificant cims.. es hora de baixar, son les 14:30h, la neu no s´ha transformat gens aqui dalt i decideixo baixar fins la base del cim amb el grampons, una vegada arribo a la vall me calço els esquis, la neu es dura i mig encrostada fins al final de la vall del glaciar, despres a la pala mes dreta per sort ja esta algo tranformada i mes avall la neu ja es primavera disfrutona! zisSssSsssS-zaAaaAaaaAs! oooooohhh! jeje!

Ja estic arribant al final, a l´Hospital de Benasc, baixant xiulant per les pistes d´esqui de fons, els dos cervells s´han fusionat com la neu aqui avall i ara torno a tenir-ne un de sol i me diu: "cinc temporades has tardat en fer el Mulleres i cinc temporades tocant-me els cococooo (llons!), ja era hora home! per fi! jejeje!"

Vili, l´esquiador solitari
(esquiada feta el 08-04-2015)