Enfilem per la normal de la collada de Forat dels Malshiverns i enseguida trobem les canals de la seva vessant N. Les opcions són moltes, escollim una de les primeres que són les més estètiques entre encofrats i agulles, i anem trobant el pas a dretes per evitar la carena i arribar, sorprenentment, fins al mateix cim sempre per la vessant nord.

Escalada senzilla en general d'uns 35-40º que no passa del 50º/III en algun punt. Aquest dia ens trobem una neu pols pesada a voltes fins més a munt del genoll amb una crosta superficial que trenquem fàcilment al caminar però que amb les planxes seria de mal esquiar.

La baixada la fem per la pala de Ruf, ben innivada en conjunt excepte el tercer superiors més just, i enllacem cap a la vall de les Truites per l'únic past congost que hi mena. A aquest tub final ja em de fer alguna deslliçada sobre l'herba.. El tram final de vall fins al pont que creua al riu ben innivat.

la pujada està pelada fins el pla on es troba el refu del Pla de l'Estany (cota 2.000). Neus primavera dins l'horari a les S i O, crostes amb neu ensucrada o pols humida a sota a N i NE en alçada, i primavera humida a cotes baixes. Allaus antics de fusió de sortida puntual i superficials de fons... tot ben estable.