Aquest cim me l'havia mirat des de la Tribuna i el Mortiers i el dia que vaig veure la piulada de l'Óscar Cortés, encara em van venir més ganes d'anar-hi.
Diumenge va ser el dia i no ens va decèbre gens ni mica.
Sortim de la part baixa de l'estació de Formigueres, pugem tota l'estació fins la Serra de Mauri, la creuem i baixem direcció al refugi de Camporells. Sense arribar-hi ens dirigim cap a la cara nord dels pics Peric, veient en tot moment el nostre objectiu just devant nostre. Havent passat per sota els dos Perics ens dirigim al coll que hi ha entre el Peric Gran i el puig de la Portella Gran. Un cop dalt del coll ens dirigim directes cap al cim. Per una aresta cada cop més estreta. A la part final ens descalcem els esquís i pugem a peu, sense ser difiícil, però amb caiguda a banda i banda, que a certs moments fa la sencació de estar a alguna carena d'algun cim dels grans.... Un cop al cim, baixada per la pala Est, que a la part alta és força dreta. Creuemt el pla direcció al pic de Mortiers i sense pujar-hi baixem per la vall de Galba fent un flanqueig per la dreta fins a tocar del refugi de la Jaça de la Llosa. Creuem el riu per on podem i suplici fins l'estació. Ruta solitària i llarga. La dificultat bé donada per la distància i l'aresta. Si es puja amb el passi de Randoneur i per la pla E, la cosa es torna molt assequible. Aquest diumenge la neu començava a justejar a la Serra de Mauri,al pla direcció cap al Mortiers i en algun punt de la pista de la vall de Galba. La resta de la ruta neu primavera de bon esquiar.