Després de mirar la meteo, decidim anar cap un lloc on sembla que pinta millor, i encertem de ple, dons a part de bons temps, el lloc es per disfrutar de la soletat de la muntanya.
Pujem amb el cotxe fins el presa de Laparan amb la intenció de deixar el cotxe allà.Però oh sorpresa !!! la pista està sense neu fin al parking d'on es deixen el cotxes per anar al refugi de Rulhe.
Fem un porteig d'uns 45 minuts i decidim calçar els esquis a mig camí del refugi.
Passem pel refugi i seguim fins posar-nos sota la cara nord del Rulhe. Allà enfilem per la canal més marcada que ens porta directament al cim. La canal te uns 35º i potser algun trocet de 40º
Baixem del cim i el problema es posar-nos els esquis per baixar, dons el tros de dalt està ple de rocs. Uns 50-70 metres per sota el cim finalment calcem els esquis e iniciem un descens força bo tot i la calor que feia. Una vegada tornem a estar al peu de la cara nord el descens es amb una neu molt humida que sembla que estiguem esquiant dins un granissat de llimona.
En qualsevol cas una molt bonica ascenció a un dels molts racons oblidats del nostre pirineu