Arribem a Argentiere-la-Bassé amb previsió de 2 dies de bon temps.
Pugem fins al camping d’Ailefroide i aparquem allí. Són les 11 del matí.
Avuí només hem de pujar fins al refugi de la Selé.
Un només entre cometes perquè són 1200m dels quals en farem 600 a peu i 600 amb esquís.
Volem fer l’Ailefroide, fa molt de temps que el tinc entre cella i cella però no trobava mai el moment. Fa molts anys, a l’estiu, en uns campaments del CEC, uns companys van fer l’Ailefroide i uns altres vem fer el Pelvoux. Sabeu allò de voler-se dividir i estar a dos llocs a la vegada…?? Doncs això! i el curiós del cas és que no recordo si ells van fer l’Occ, el Central o l’Oriental!!!

Carreguem esquís i botes a l’esquena i pugem amb bambes, el camí fa de molt bon caminar resseguint el riu pel fons de vall. Quan comencen les Ss de pujada, passem el desviament del refugi de Pelvoux i poc després posem esquís.
El tram amb esquís és força desagradable i “perillós” a aquesta hora. És una pendent força dreta carregada de purgues que han caigut de més amunt. Per sort sembla que ja ha caigut tot el què havia de caure, però hagués estat millor passar ben aviat al matí…
Quan passem el tram dret, de seguida entrem en terreny de gelera totalment tapat i deixem el nou refugi a mà dreta.
Anem fins l’antic refugi, actualment el refugi d’hivern. Una construcció totalment de fusta, molt xulo i força calentot. És molt gran i amplot.
Acabem de passar la tarda aprofitant el sol que no marxa fins tard.
Ens despertem a les 5 i a les 6 menys algun minut sortim del refugi.
La tarda anterior vem estar mirant ressenyes i el terreny. Vem decidir que començaríem amb intencions de fer el cim Oriental de l’Ailefroide però que si la neu estava molt regelada canviaríem d’opinió i aniríem al cim dels Boufs Rouges.
Baixem a la gelera, i quan comencem la pujada… Posem crampons!! Jajajaj tot el cim amb crampons!! I allò de si està dur farem els Boufs…?? Doncs res, no ha fet falta ni que ens ho plantegéssim, l’Aliefroide ens atrau més.
Remuntem tota la primera part amb neu dura i de bon caminar, entrem a la gelera que, per on passem no presenta ni una esquerda, i a mitja gelera la neu canvia i ens enfonsem fins al genoll ben bé.
Continuem amunt, arribem a la “Banana” un tramet on la congesta fa forma de mitja lluna i d’aquí ja al cim en un plis.
Just al costat tenim els altres Ailefroides, més alts i força més rocosos, els deixarem per l’estiu…, més enllà es veu la Barre, el Pelvoux, els Agneaux,… en fi… els Ecrins!!
Baixem a peu fins a l’inici de la “Banana” per por de tirar-nos per barret la neu acumulada i d’aquí cap avall esquiada amb “moquette” que diuen ells.
Quan arribem a la gelera principal, recollim els material que havíem “abandonat” i continuem baixant sense perdre massa temps per passar ràpid el tram de purgues.
Quan arribem al final de la neu, recuperem les bambes i cap al cotxe.
Hem trobat que és un cimot que per fer amb esquís cal tenir tots els astres alineats, és dretot, si la neu està pols deus patir per posar-t’ho per barret i si la neu està dura, patines per tot arreu.
Ganivetes?? Sí, a la motxilla, fer 1300m amb ganivetes… brrrrr…. Jo personalment prefereixo a peu.