Si he de definir aquest cim amb algun records diré PRESA!!! Cagundena, que pesat que és creuar qualsevol presa.
Sortim de l’aparcament de la Presa d’Emosson (a la frontera entre Suissa i França pel costat de Chamonix-Col des Montets).
La primera curiositat és que creuem un túnel de la presa, té 700m i està il·luminat pensant amb els turistes (igual que a casa nostra…).
Quan arribem al final del túnel trobem la porta tancada i una escala improvisada per saltar per dalt. Ens costa entendre que al lateral per la part de for a hi ha una altra escala per baixar de la porta… jejejej
Ara ve el tram de creuar la presa… les pells de foca van quedar ben contentes del costat dret…
Per fi enganxem la valleta per on hem de pujar, anem guanyant altura i a la part alta s’obre una altre petita coma on hi veiem traces, nosaltres cap a les traces, malgrat el mapa no marca això…
Arribem a un cimot que no té ni forma de cim… i ens ‘adnem de la posada de pota…
Baixem uns 150m flanquejant i remuntem la pala encarada al sud del cim que volem anar a fer.
Són les 10 o 11 del matí, la neu s’ha estovat molt… ens ho pensem 3 vegades i al final decidim pujar ràpid cap al cim.
Baixem pel coll per on hauriem d’haver pujat i anem a buscar el camí de la presa.
Posem pells, i aquest cop, es fa més curt!!.

Em va agradar més el cim d’ahir, Le Cheval Blanc (i no només pel nom!!).
Hi ha un bon tou de neu que a migmatí ja està força podridota.