El passat diumenge quan estava preparant la sortida d'aquest cap de setmana vaig veure que venia una forta llevantada el dilluns i dimarts, això deixaria grans quantitats de neu al Pirineu Oriental i sense vent. Volem intentar la travessa Vallter-Mantet-Vallter però tenim el dubte de si a Mantet (1500 mts.) haurà arribat la neu.
A final de setmana podem contactar via mail amb una Gitê de Mantet i ens diuen que sí que hi ha neu, però no ens ho acabem de creure, portarem un pla B a la motxilla per si arriba el cas.
Sortim amb la Carme i la Teresa de l'aparcament superior de Vallter 2000 (2155 mts.) i enfilem el més que conegut camí fins a la Portella de Mantet, com havíem previst hi ha molta neu a la zona, arribem a la Portella (2412 mts.) i tal com ens imaginaven la neu no arriba en Mantet amb la quantitat que necessitem, decidim baixar fins al refugi de l'Alemany i després ja veurem. Iniciem la baixada des de la Portella amb molt bona neu, encara no ha tocat el sol i no ha transformat, arribem a la Coma de la Portella (2100 mts.), a partir d'aquí la neu es comença a encrostar una mica, això dificulta una mica els girs. Veiem que la millor neu esta enganxada als arbres on encara no ha tocat el sol, arribem al refugi de l'Alemany (1968 mts.) on parem una estona per veure cap a on tirem. Finalment i veient que la neu no arriba a Mantet decidim passar al pla B, això vol dir pujar al Coll de Pal (2294 mts.), des d'aquí al Pic de la Serra Gallinera, seguirem al Pic de la Dona i baixada fins al cotxe.
Sortim per la part posterior del refugi (1968 mts.) i iniciem la pujada al Coll, anem seguint unes traces de dos catalans que van per davant nostre, la pujada en algun tram és força dreta i la quantitat de neu en la zona dificulta una mica la pujada. Arribem a un plateau (2250 mts.) on ja podem veure bastant lluny el Coll, però abans hem de creuar un bosc no massa espès on la neu s'ha quedat acumulada als arbres i per un moment sembla que estiguem a Noruega o Canadà. Aquest tram es fa una mica pesat per què estàs tota l'estona puja i baixa, finalment arribem al Coll de Pal (2294 mts.), tenim una visió magnífica de la zona del Capcir i davant nostre el Pic Redoun i el Pic Gallinàs, nosaltres continuem pel llom amb bona neu tot i que aquí ha ventat una mica més i en algun punt surt alguna petita pedra, la pujada és força agradable, no fa ni gota de vent i quasi sense donar-nos conte arribem al cim del Pic de la Serra Gallinera (2663 mts.), tenim davant nostre la cara nord del Pic de la Dona (2702 mts.) per on vàrem pujar fa uns anys amb el Xavi i amb la Teresa. Després de les fotos continuem pel llom en un puja-baixa suau i molt agradable, aquí sí que hi ha neu i acostumats a trobar-nos aquests lloms ventats, amb gel i pedres és un plaer foquejar per damunt d'aquesta neu. A mesura que ens apropem al cim la boira comença a pujar de les valls i pensem a veure si ens dificulta la baixada fins al cotxe, arribem al cim del Pic de la Dona, unes fotos i iniciem el descens, per sort la boira s'ha esvaït una mica i podem iniciar el descens en immillorables condicions, baixem directes des del cim, els primers girs que realitzem la neu està una mica dura, però això només és l'inici després passem a una neu "moquette" que diuen els francesos que ens fa gaudir de la baixada, arribem a la part superior del telearrastre de xemeneies i l'últim tram baixem per la pista fins a arribar al mateix cotxe.
Gran dia amb molt bona neu en general, exceptuant el tram per arribar al refugi de l'Alemany la qual la trobem encrostada però al no haver quasi desnivell ho podem salvar bé. Felicitats a les dues companyes per creure en aquesta sortida i per passar-me moltes de les fotografies que hi ha en aquesta piulada.

Per veure les fotos a http://josepmariamoya.blogspot.com.es/


Desnivell: 1215 mts.

Recorregut: 16,02 Km.

Horari: 7h, 45m.