Nevant i força tapat anem cap a Arres, amb l'objectiu de la Monanha d'Uishèra. Si el temps és molt dolent, l'excursió pel bosc de pi roi és sempre molt bonica.

Amb l'estona de pujar a Arres la temperatura fa un canvi dràstic, plou i la neu s'humiteja amb qüestió de segons. Grrr.... Però aquests escandinaus habituats a la humitat estan ben motivats. Així que aparcats abans de la corba típica on es fa la congesta gruixuda, caminem uns metres a peu i de seguida posem esquís. Creuem els prats i ens endinsem al bosc buscant les dreceres que permeten no haver de recórrer tota la pista. La pluja es converteix en neu i el vent s'anima. Des de la cabana d'Uishèra remuntem la passada de Miquelets i d'aquí prop de l'aresta est fins el cim. Estem de sort, el vent afluixa i torna a obrir-se la finestra. Així els podrem ensenyar l'Aneto, les Maladetes, els tres-mil de Luchon i cap al nord el Montlude i el Maubèrme.

Fem el descens per la canal nord-oest (itinerari 6.2.7 de la guia Val d'Aran Freeride), amb molta cura en els primers metres per les plaques de neu ventada que pujant a prop del cim han reaccionat amb esquerdes amb propagació. Neu humida premsada de prou bon esquiar en 2/3 del descens, mentre que a la part baixa neu molt humida que només deixa esquiar en càmera lenta. Sota la bassa d'Arres treiem esquís i caminem 10 minuts fins el cotxe.

Bona activitat per les perspectives que teníem en començar!

Matilda, Carl i Montse