Ens anuncien 2 dies de bon temps i decidim anar al Eyjafjallajökull. Es el volcà que va esclatar el 2010 i que va col.lapsar els espais aeris.
Aquest cim es pot fer per diferents llocs però nosaltres decidim fer-lo en 2 dies dormint al refugi lliure de Fimmvorduhals amb l'esperança de veure per la nit una aurora Boreal. El refugi guardat està tancat a l'hivern.

Sortim amb els esquis a l'esquena a la cascada de Skogar. Caminem ben be 2 hores fins a posar-nos els esquis per unes interminables terrasses de relleu molt suau.
A partir d'aquell punt començarà una llarguíssima i molt suau pujada de mes de 3 hores que ens portarà al refugi. Total gairebé 5 hores mitja de marxa.
El refugi estava mal tancat i ens trobem ben ple de neu tota l'entrada. Com que no hi ha gas, tot i que ens havien assegurat que si, ens quedem sense sopar i el que es pitjor, sense aigua.

El dia següent comencem l'ascenció amb l'esperança que per fer els 600 m de desnivell fins al cim estarem unes 3 hores com a màxim. Res mes lluny de la realitat. Aquí en mig d'aquestes immenses masses de gel de la gelera tot sembla mes a prop, però necessitem gairebé 5 hores per fer el cim en mig d'un fred intens i de la boira que s'ens havia posat a sobre.

Ara quedava la baixada i per contra del que ens pensàvem gairebé no varem remar. Mes de 1200 de descens per una neu molt bona sense fer gaire be cap gir i amb schuss. Això ens dona idea de la inclinació del relleu.

Finalment com que no trobem el pas per atravessar el riu hem de seguir per la vessant dreta i amb els esquis a l'esquena durant hora i mitja fins arribar un altre vegada a Skogar.

En definitiva una ascenció molt maca per els paisatges i l'entorn. A mes de molt solitària dons no varem trobar ningú en els 2 dies tot i el bon temps.
El problema es que l'ascenció es molt llarga ( 40 km anar i tornar ) i el descens no es molt atractiu especialment si no l'agafes be.
Hi ha un itinerari que fas el cim en un dia i que surt de les granges del sud o un altre itinerari que ve del nord.

Aquesta itineraris tenen l'inconvenient que la gelera presenta bastantes esquerdes i s'ha de conèixer be.

En definitiva un lloc molt recomanable per anar a fer esqui de muntanya però amb una idea diferent del que estem acostumats a trobar a Pirineus i Alps