Sortim de Vallter en direcció a la Portella de Mentet. En pocs minuts hi arribem en neu dura i molt transformada. A la portella, m'acomiado d'en Carles, ell avui va a peu ja que no porta esquís, anirà a pujar el pic de la Dona per una de les canals.
Ens diem "fins ara" i començo un plàcid descens per la Coma de la Portella en neu dura, el sol encara no ha escalfat la neu. Continuo per la solitària vall fins al refugi dels Alemanys. En principi m'espanto, hi ha molt poca neu. Però darrera el refugi, hi ha una llengua de neu que té continuïtat fins ben amunt.
Pujada costeruda pel mig del bosc fins a 2400m. A partir d'aquí, el camí es torna més suau i avanço per un ample llom amb trams amb poca neu. Fins al Puig de Serra Gallinera m'he de descalçar els esquís un parell de cops. Tram especialment solitari on no trobo absolutament ningú a part d'un grup d'isards. Durant la pujada, intento mirar, si en una de les canals del Pic de la Dona, veig en Carles. Però no soc capaç de veure'l. Des del cim de Serra Gallinera continuo per enllaçar amb la carena que uneix el Pic de la Dona amb el Bastiments. Estic seguint un track que passat el puig d'Ombriaga inicia el descens cap a Vallter, però decideixo arribar al Bastiments i allargar la ruta i el descens. Arribo a dalt de Bastiments bastant perjudicat ja que fa estona que una "pàjara" per falta de beure i menjar m'està fent anar a batzegades.
Veient com està la pala i el Coll de la Marrana, amb trams sense neu, decideixo baixar directament per on he pujat i anar directament fins a Marmotes, on acaba el remuntador de l'estació. Baixada molt bona sobre neu primavera fonent a tot drap.

Encara queda molta neu per fer rutes clàssiques però els lloms i carenes estan molt pelats.
Aquesta ruta, concretament, es pot fer en els següents dies però caldrà tenir en compte que el tram del llom de Serra Gallinera està molt fluix de neu.