Sortim de l’aparcament que hi ha a poc d’arribar als Chalettes de Gioberney, als Ecrins.
Un senyor ens va recomanar aquest cim, tot i que ell va fer una bretxa que li queda enfront.
Resseguim el Sentier du Ministre que boreja a mitja altura per anar a busar el fons de vall.
El mateix camí porta a le Refuge de Vallonpierre i al de Chabournéou, que és on anem nosaltres.
Quan la vall fa el gir, el camí comença a guanyar altura fins arribar al refugi. Una petita contrucció folrada de fusta amb uns ventanals guapíssims.
Just darrere el refugi posem els esquís.
Remuntem per neu primer podridota, després crosta i després dura. A mesura que abancem el pendent augmenta... Anem clavant el cantell dels esquís tant bé com podem i sabem fins que per fi arribem al sol i la neu ja s’estova.
Poc després enfilem un curt corredoret d’uns 100m que el fem a peu, però tal com està la neu... potser amb esquís s’haugés pogut fer!!!
El corredor obre pas a un plateau on al fons hi ha el cim.
És un cim molt escarpat, l’únic accés amb esquís és per on hem pujat nosaltres, la resta són parets dretes que descarreguen les neus a Vallouise i a la cara Oest del cim cap a la Cabane de Pis.
Des del cim reconeixem ràpid l’Ailefroide per la seva característica Banana, el Pic Sens Nom i el Pelvoux, la Barres des Ecrins i el Dom...
Unes vistes ben xules que cal, en el nostre cas, fixar-nos-hi i pensar per anar reconeixent el què ens envolta.
Baixem per on hem vingut, neu paposeta i a trams molt bona.
Arribem al refugi, canviem bambes per botes i cap a Gioberney.

Ens han quedat ganes de tornar, amb més neu, i anar cap al refugi de Vallonpierre i de fer algun corredoret que semblava factible als Pics de Loup.
Bona zona, malgrat ser tant escarpada

Marc i Clàudia