Bé, com ha descrit molt bé Kalamontse en la piulada anterior, condicions immillorables de neu en aquest sector.
Ja feia temps que volia fer la Gallina Pelada i la veritat és que ha estat una grata experiència. Només anotar que els lloms i carenes estan completament ventats tot i que en general el massís gaudeix d'una bona base de neu que durarà uns quants dies.
El recorregut que hem fet ha estat pel Torrent de Llobateres passant per la Creu de Ferro i posteriorment pel Refugi de la Serra d'Ensija, tornant a posar pells per fer la Gallina Pelada, una clàssica.

A tall d'anècdota, explicar que ens hem llançat per la nord de la Gallina Pelada veient que hi baixava un esquiador. La sorpresa ha estat cinc-cents metres més avall, borratxos per la neu pols que anàvem trobant, quan el noi que teníem davant nostre ens comenta, aturat a l'embut del torrent, que havia oblidat el cordino per desfer els dos ràpels que hi ha a la part final del barranc de la Coma de Grau (segons toponímia de l'ICC). Amb cara de sorpresa pel fet d'ignorar-ho, hem hagut de posar pells per remuntar altra vegada fins a la Gallina Pelada i baixar per la ruta normal. Segurament, si la baixada hagués set per neu crosta i podrida, no escriuria amb aquestes ganes aquesta ressenya.
El fotut del cas és que això dels "dos ràpels" ja ho havia sentit una vegada d'un bon amic però he estat incapaç de recordar-ho.

Al final hem acabat fent gairebé disset quilòmetres i més de mil cinc-cents metres de desnivell, un merescut dinar!