Mentre anunciaven torb al pre-Pirineu i al Pirineu, ens aventurem anar a Gòsol i veure com està el tema. La vessant sud del Cadí era tot un núvol blanc que no parava de moure's, la cara sud del Pedraforca semblava una cortina que onejava al ritme del vent enfurismat. En canvi, a la Serra del Verd jeia tranquil·la i plàcida.
Deixem la furgo a l'aprcament del càmping de Gòsol i posem pells per anar a explorar la Serra del Verd, ja que no hi havíem estat mai. Pugem pel GR-11 que va cap a Tuixent, passem per l'ermita de Sta. Margarida, deixem la pista per remuntar per unes antentes d'alta tensió que no fan massa gràcia, però la baixada es veia guapa-guapa. A la collada de Mola decidim seguir traces que ens condueixen al portell de l'Ós i veiem com el Padró dels Quatre Batlles també vola... Seguim en direcció al Clot del Prat Salvatge, tot verge, i avancem un matrimoni gran. Seguim ampunt fins arribar a una esplanada gran amb unes vistes espectaculars de la cara sud del Pedraforca i tot el Cadí... ens quedem meravellats, crec que costarà tornar-ho a veure. Continuem amunt fins al Cap Verd que ja no té pèrdua. Aquí dalt fa força fred i hi bufa una mica de torb. Traiem pells ràpidament i baixem pel Torrent Torresenta on només hi han passat 2 persones i la neu està pols-pols. A baix de tot, decidim arribar al Molí de Gòsol i aquí posem pells per remuntar fins a la furgo.