Tot i la temptació de quedar-me a la Zona de la Tosa d'Alp per mandra de fer quilòmetres i pel fet d'anar sol, decideixo passar de llarg i anar al Puigmal per la seva vessant nord, a l'estació actualment tancada Err-Puigmal.
A l'aparcament abans de la barrera només hi ha un parell de cotxes i molta tranquil•litat. Es pot sortir ja amb els esquís als peus des del mateix aparcament i pel que sembla, tot i els dies de fort anticicló i temperatures altes, la neu és present amb bona quantitat.
Aquest cop decideixo pujar pel Pic de Duraneu i el Pic d'Er, o Tossa del Pas dels Lladres i resseguir tota la carena fins al Puigmal, itinerari que feia temps que volia fer i que cal que hi hagi neu i sobretot que no faci vent com és el cas d'aquests dissabte de finals de desembre.
Segueixo la mateixa pista fent un parell de corbes de ferradura i en una costeruda pala em decanto a la dreta. Els primers metres son amb forta inclinació però a mesura que guanyo altura el terreny es torna més suau.
Arribo al Pic de Duraneu flanquejant-lo per l'esquerra i continuant per la Serra de l'Artiga. Segueixo l'ampla pista fins a la Tossa del Pas dels Lladres. La quantitat de neu modulada pel vent es barreja amb les torres metàl•liques dels telecadires donant al paisatge una pàtina apocalíptica, amb aquella basarda que fan les construccions humanes en llocs abandonats on no hi volta ni una ànima, realment trist.
La Tossa del Pas dels Lladres també la flanquejo per l'esquerra en un tram un pèl incòmode per la presència d'una placa de vidre. Per evitar aquest pas, només cal acabar de pujar els pocs metres fins al cim.
Lleugera baixada i continuació ja per la carena que ens ha de portar al Puigmal. Tram sense cap tipus de complicació exceptuant un curt pas on la carena s'estreny una mica i posteriorment descendeix uns metres on decideixo descalçar-me.
Deixo la carena i connecto amb la ruta normal del Puigmal just passat l'estany El Bressol del Puigmal. En un primer tram amb neu ventada em veig obligat a parar i posar cera nzero a les pells per evitar els incòmodes pans de neu, regal gentilesa d'esquidemuntanya. Encaro els darrers metres fins al cim en neu dura però sense necessitat de posar ganivetes o grampons.
Curta pausa per menjar alguna cosa, fer alguna foto, treure pells i cap avall. Baixo pel mateix camí fins just abans del Bressol, neu dura amb clapes de neu ventada, cal anar amb compte. En aquest punt em decanto a la dreta buscant els tubs que connecten amb la Font de la Ribera d'Er, ruta habitual del Puigmal de Lló. Em sorprèn trobar una neu prou digne, transportada pel vent on encara es poden encadenar bons girs. A la vora del torrent la neu ja és una mica més pesada. La temptació em portaria a tornar a posar pells i pujar-hi però he promès que seria a dinar a casa i tiro avall per tancar la ruta. Per arribar al cotxe, he seguit la majoria de traces de baixada que flanquejant el bosc eviten baixar fins al torrent i arriben fins a la caseta de la pista forestal.
Bona ruta!