Sortim del costat de la carretera amb els esquís als peus, hi ha un bon gruix de neu nova però ben encartronada. Pujada plaent pel bosc sense gaires complicacions, el bon gruix de neu permet pujar per on volem. Deixem el tub d’aigua i girem a l’esquerra cap a la Vall de Siscar, pugem seguint el torrent fins a la presa passant per alguns trams ben engorjats. A la pressa s’obre la vall i s’aplana, parada al refugi de Siscar amb la porta tapada per la neu. Continuem amunt i girant a la dreta direcció a la Portella de Siscar, pujada amb força neu però ben compactada que es deixa fer bé i ràpid. Del coll al cim molt ventat, primer tram amb esquís però de seguida els hem de deixar i pugem a peu fins al cim. Bones vistes a 360º i voltants ben innivats però sense sobrar rés. Retornem cap al coll i abans de girar ja enganxem unes pendents que ens porten cap a la Come de la Vaillette i l’estany de Pédourres, la neu primer bastant encrostada però com més avall més disfrutona. Veiem que la pala del Pédourres està prou bé i tirem cap a dalt. La part de dalt més justa però amb neu dura que el vent no s’ha pogut emportar. Bon mirador cap a l’Ariege que es veu ben nevat. Bona neu cremeta a partir de mitja pala, i després anem baixant per la Vall d’Arques buscant sempre la nostra dreta per no perdre alçada, remada a la zona del l’estany i just abans d’agafar la pala que ens retorna al camí de pujada. En lloc de baixar per la dreta del tub per on hem pujat al matí, anem baixant per l’esquerra de la vall just per sobre del torrent, quan ja ens pensàvem que l’havíem cagada i que no podríem passar el torrent que està ben encanonat fins a baix al riu Ariege trobem una petita presa quasi a baix de tot que ens permet passar a l’altre banda i retornar al camí de pujada (és més recomanable baixar per la dreta del tub).
Dani, Xevi i Miquel