Davant del Pic de Miques hi ha un cim d'aquells de fa pujar l'adrelina a tope.
Com que la neu està hiperestable decidim anar a fer-ho.
Sortim del refugi de Fornet una mica mes tard de les 8. El descens l'hem de fer per la cara NW que no li toca el sol fins gairebé les 11. Per tant ja va be que transformi.

Pujem pel camí que porta al Port de Salau i quan estem a prop del coll girem cap a sud per anar a agafar l'aresta del Pic del Gel.
Una vegada estem a l'aresta ens carreguem els esquis a l'esquena resseguint el fil de l'aresta sota la mirada impressionat de la cara Nord del Mont Roig.
En poc mes de mitja hora estem al cim. L'estampa de l'aresta sembla mes d'un pic dels Alps que dels Pirineus.
Els mes atrevits es llencen directament des de dalt al cim cap a la canal que baixa fins baix de tot. Els que som menys atrevits baixem des del collet que hi ha abans d'arribar al cim.
El descens es vertiginós, per uns pendents que algun punt possiblement arribin als 40 graus.
La neu es cremeta als primers 300-400 metres i cada vegada es mes humida però es deixa esquiar la mar de be.
Finalment després de 1.000 metres arriben al final de la canal.

He de dir que vaig quedar-me soprés d'aquest cim. Ho te tot. Ascens espectacular i un descens dels que no s'obliden. Crec que es dels millors que he fet per el Pirineu.