Sortim del Serrat per una pista que surt dalt del poble, als 10 minuts ja podem calçar esquís, neu compactada, seguim la pista passant pel costat d’una cabanya, fins arribar al camí dels Collets que seguirem girant a l’esquerra. En Aquest zona ja comença a haver-hi força gruix de neu humida ben compactada, bastants arbres amb branques trencades i tombats al mig del camí. Al cap d’una estona fem drecera per una ample canal que ens portarà a una cruïlla de camins, seguim pel de l’esquerra i al cap de poc ja enfilem pel mig del bosc pel serrat de l’Atalaiador, bosc net i amb molta neu que permet progressar bé i ràpid. Pensàvem que la Glòria ens hauria deixat un paquet de pols però és neu molt humida que s’ha compactat, i que per pujar és una delícia. Quan som a una mica més amunt de l’Atalaidor ja veiem en Joel i Xevi treient pells, feina estona que només feien que mirar les pales que teníem a sota, es veia venir que no es podien aguantar i fem una primera baixadeta d’uns 150 m per matar el cuc. Tornem a posar pells i remuntem altre cop a l’Atalaidor i rumb i gas cap al Balandrau. Vistes espectaculars per totes bandes, sector de Puigmal, Núria, Coma de Vaca amb un bon mató. Passat Roques Blanques abans d’arribar al Balandrau trobem unes traces d’uns que devien anar amb HAGAN que venen de la Serra de la Canya. Quan som dalt del cim com que veiem que anem bé de temps decidim baixar cap a Llenyissers per fer una altre tram de baixada extra, neu compacte però de molt bon remenar que fan les delícies dels més sivarites. Remuntem a la collada de Llenyissers i seguim per la carena seguint el filat fins a recuperar les nostres traces de pujada. Baixada directa a l’Atalaidor per l’esquerra de Roques Blanques, a l’Atalaidor deixem les traces de pujada a la dreta i comencem a baixar per clarianes primer i per bosc més tancat després fent una mica el senglar fins a recuperar la pista de baixada. Seguim la pista i descalcem a 10 minuts del Serrat.