La vall del Capcir està innivada (Gloria!) a cotes baixes i tenim un fort risc d'allaus. Pensem que és un bon moment per intentar el Roc de Madres. Pendents suaus, bosc, carena i 1000 metres de desnivell.
Sortim de la carretera passat el Pont de la Farga, malgrat deixem el cotxe a 50 metres del trencall per anar a Querigut/Mijanes, on hi ha un espai net per uns 4 cotxes ben posats.
Tota la ruta (a dia d'avui) 100% innivada i fins a dalt amb esquís als peus.
Des de la carretera per una pista amb roderes i una neu super humida, ens enfilem pel bosc on al cap d'una estona ens trobem el camí que ve del poble de Real i veiem més traces d'esquís.
El camí es fica pel bosc i sempre amb els esquís als peus fem gimcana. Veiem que la baixada serà senglar total. Sortim del bosc espès i passem pel refugi Oller encara entre arbres però més obert.
Anem a buscar la carena. El cel està emboirat, surt i marxa el sol, però el futur es presenta tapat. Un cop quedem estem a la carena ampla, la boira va guanyat protagonisme i ja no ens deixarà fins al cim. Neva lleugerament sense molestar.
Anem mirant el GPS per trobar la bona direcció doncs no es veu un borrall. Es fa llarg i al final el GPS diu que estem al cim (2.443 m), ja veus. Una llàstima no veure res.
Tornem per les nostres traces sense veure res. 3 francesos (un porta uns HAGAN molt amples) que van perduts fent voltes és posen al rebufo nostre. Ens creuem amb un grup gran que puja i reconeixem al Manel de Cegesqui ;-)
La neu està molt compacte, la nul·la visibilitat i els enormes zastruguis fan la marxa lenta.
Una mica abans d'arribar al bosc espès, comença la gimcana de la cunya, neu dura, moviments humiliants i modalitat de supervivència.
Arribem a la carretera amb els esquís al peus fent punteria entre 2 roderes i una neu molt humida.