Sortim de les pistes de Puyvalador i enfilem directe al pic de Ginevre per les pistes de la dreta, els dimecres obren però només el telecadira del bosc Negre, ens han dit que l’estació l’obren dies puntuals per als escolars de la zona i només les pistes del sector del Bosc Negre.
Des de el pic de Ginevre ja divisem l’objectiu del dia, el Roc Blanc. El punyetero és lluny, haurem de baixar a Boutadiol i vorejar la cresta de Laurenti, girar cap pel llac i canviar de vall per poder-hi arribar. Podem calçar esquís 25 m per sota del pic de Ginevre i per neu acceptable baixem entre mig de pins primer més espessos i després ja amb forces clarianes fins al pla de Boutadiol. Al final del pla tornem a posar pells i anant flanquejant a l’esquerra, guanyant alçada anem vorejant el final de la cresta de Laurenti per anar a passar per sobre del llac de Laurenti i encarar la vall. Passem per sota la cara est del Roc Blanc que està fressada de grans allaus i per fortes pendents anem remuntat cap a la valleta que ens portarà al coll de Laurenti, neu molt dura que ens obliga a posar ganivetes. Molta neu en la zona, per sort ja ben assentada i amb tot el que havia de baixar ja buidat. Sota el coll de Laurenti gran esquerda que envolta tot el coronament de la pala entre el Canràs i el coll que amenaça de baixar quan es torni a carregar. Podem pujar uns 50 m per sobre el coll amb esquís fins on finalitza la neu. La resta fins al cim a peu per zones de herba, neu o roca.
Tornada pel mateix camí, amb tot tipus de neu, predominant les plaques gelades, neu ventada i crosta infumable.
Ruta llarga i exigent però espectacular, raconades solitàries i molt alpines.