ELS METAMORFISMES DE LA NEU

Cada sortida amb esquís és diferent. La neu constantment canvia, les sensacions sota els esquís també són diferents, el paisatge canvia; potser és aquesta la raó per la qual així que podem sortim a fer esquí de muntanya? No ho sé, però la qüestió és que cada sortida és un repte nou, el fet de fer una ascensió a un cim ben maco o una travessa i tenir el neguit de si serem nosaltres que dominarem la neu o serà la neu que ens dominarà a nosaltres. La neu canvia dia a dia perquè es transforma, i no només en superfície sinó també en profunditat. Aquest és el fet que fa que de vegades sigui estable i d'altres vegades la inestabilitat es manifesti en forma de perilloses allaus.

Metamorfisme interactiu (necessites Plugin de Flash, 27 KB)


El mantell nival

El mantell nival és el resultat de l'acumulació de les diferents nevades al llarg de la temporada hivernal. Cadascuna d'aquestes capes queda acumulada al damunt de l'anterior i aquestes es poden mantenir com a unitats independents gran part de la temporada. Cadascuna d'aquestes capes evolucionarà en funció, principalment, de les condicions de temperatura que hi hagi a l'interior del mantell nival.

Aquestes condicions de temperatura estan controlades per les fonts tèrmiques del mantell: per una banda el sòl sobre el que reposa i per altra banda l'atmosfera. Mentre que el sòl es troba a temperatures properes als 0ºC a causa del gradient geotèrmic i de l'escalfament estival, l'atmosfera té molta variabilitat tèrmica i oscil·la des de temperatures molt baixes fins a temperatures clarament superiors als 0ºC.

Així doncs podem definir tres grans tipus de situacions:

- Situacions de gradient: situacions en que l'aire molt fred de l'atmosfera ha refredat la superfície del mantell i, per tant, ha establert un important gradient tèrmic entre la base i la superfície del mantell (recordem que la base es troba a 0ºC). També pot ser que, tot i que la temperatura atmosfèrica no sigui extremadament baixa, hi hagi poc gruix de mantell i, per tant, hi hagi igualment un notable gradient de temperatura.

Gradient: Per calcular el gradient hem de fer la següent operació:

G = ( temp base - temp superfície ) / gruix mantell

Feble : si 0 < G < 0.05 ºC/cm
Mig : si 0.05 < G < 0.2ºC/cm
Fort : si G > 0.2ºC/cm

figura: diferents gradients amb valors arbitraris

- Situacions d'isotèrmia: situacions en que el gradient de temperatura és molt baix a causa de temperatures de l'aire més suaus o un important gruix del mantell.

- Situacions de fusió, són aquelles en que la temperatura atmosfèrica és superior als 0ºC i escalfa el mantell de superfície a base. Mentre es produeix aquest procés el mantell es manté a 0ºC, estant en equilibri la neu, l'aigua i el vapor d'aigua.

Així doncs la temperatura és qui controla els principals processos que es produeixen a la neu quan aquesta s'ha dipositat al sòl o al damunt del mantell preexistent. Abans, però, el vent o el propi pes de la neu, pot trencar els cristalls de neu recent per una acció mecànica. Si de cas comencem pel principi i fem un repàs de la vida del cristall de neu a partir del moment que surt del núvol per baixar a la terra.

Pàgina: 1 - 2 - 3
Autor: Pere Oller