Fins ara hem parlat del que li passa a la neu quan es diposita tranquil·lament
al damunt del sòl en el transcurs d'una nevada, però malauradament això passa
poques vegades, doncs abans de que arribi a terra o poc temps després d'arribar-hi,
es posa a fer vent. Aquest vent el que fa és transportar la neu fins que perd
força i aleshores la diposita. En el transcurs d'aquest transport els cristalls
de neu van xocant entre ells trencant-se en diminuts grans molt semblants als
grans fins que abans hem comentat. Aquests petits grans el vent els diposita a
zones on perd força, o sigui, a sotavent de lloms, carenes, esperons, obstacles,...
en resum, a sotavent de qualsevol element que faci frenar el vent. Així doncs,
a darrera de tots aquests elements es formen acumulacions de neu formada per aquests
grans tan fins, que queden soldats entre ells. Aquestes acumulacions són molt
rígides, però a la vegada fràgils, i una petita sobrecàrrega (per exemple el pas
d'una persona) pot fer que es trenquin en bloc i caiguin pendent avall. Es tracta
de la temible allau de placa de vent, causant de la major part dels accidents
entre els esquiadors de muntanya.
 |
|
foto: Placa de vent
|
És, per tant, molt important saber identificar les plaques de vent, on s'han format,
com són... Per tant ens haurem de fixar en els efectes del vent al damunt de la
neu: si ha fet vent sempre deixa uns rastres sobre la neu indicant moltes vegades
la direcció i el sentit d'aquest i, per tant, podrem saber on s'han format aquestes
plaques. Les cornises, formades per l'acumulació de neu al damunt de les carenes
i lloms, indicaran que al vessant adjacent hi pot haver plaques, i que per tant
haurem d'evitar. Un altre indicador de que hi pot haver plaques és l'observació
de la distribució irregular del mantell nival: zones amb poca neu i altres zones
amb grans acumulacions, en aquestes darreres la neu té un blanc mat homogeni i
moltes vegades fan panxa (són convexes). Al caminar al damunt d'aquest tipus de
neu sentim grinyols, i si sentim un WOUFFFF!!!, molta atenció, indica perill imminent!
Significa que la placa reposa sobre una capa de baixa cohesió inestable i que
en una zona amb pendent tot allò se'n pot anar avall amb nosaltres inclosos. Aquestes
plaques mentre faci fred es mantindran inestables i, per tant, especialment en
un vessant obac, es poden mantenir durant setmanes i fins i tot mesos, a l'espera
que una víctima potencial hi passi pel damunt.