TIPUS DE GRANS DE NEU

La neu recent

símbols: neu fresca (estrelletes,plaquetes,agulles) neu fresca (neu granulada)


S'anomena neu recent a la típica estrelleta de sis branques. Es forma al núvol en unes condicions determinades de temperatura i humitat. Altres formes freqüents són les agulles, que es formen en condicions de temperatures més baixes, i fins i tot podem tenir altres tipus de cristalls. L'estructura ramificada de les estrelles és la que fa que inicialment la neu mantingui certa cohesió. Aquesta cohesió és la que fa que la neu recent s'aguanti al damunt de les branques dels arbres. Si la nevada es produeix en condicions de temperatures ben baixes (ben per sota del -5ºC), la neu és seca.En canvi si la nevada es produeix a temperatures properes als 0ºC, la neu és humida.

foto: neu granulada sobre la sola de l'esquí

La neu recent seca és la fantàstica neu pols, que s'ho deixa fer tot, sobretot quan a sota hi ha una capa dura. Com més humida és la neu més pesada és per a esquiar.

foto: diferents estrelletes. Marca vermella d'un mm.


Altres formes de neu recent:

Els flocs de neu: es tracta de conjunts de cristalls de neu recent. Acostumen a formar-se quan les nevades són intenses i a temperatures suaus.

La neu rodona: és la típica neu de les pel·lícules de dibuixos animats: boletes com de porexpan que cauen del cel. Es formen en núvols de tempesta i cauen violentament. Són fantàstiques per a esquiar-hi. De tota manera, si una capa de neu rodona és recoberta per altres nevades, és la fórmula perfecta perquè s'hi produeixin allaus, doncs aquesta actua de capa de coixinets que es posa en moviment al estar sotmesa a una sobrecàrrega.

Les agulles visibles o partícules reconeixibles

símbol :


No són més que les estrelles de neu recent que s'han trencat a causa del mateix pes de les altres estrelles que s'han acumulat al seu damunt en el transcurs de la nevada. Aquest trencament també pot ser causat per un augment de temperatura. De fet, esquiant trobarem poca diferència entre aquest tipus de neu i la neu recent. Quan es formen aquests cristalls es produeix una pèrdua de cohesió i, per tant, és el moment en que es poden produir allaus de neu recent. Observarem aquest fenomen en el moment en que veiem caure la neu dels arbres després d'una nevada.

Els grans fins

símbol:


Es formen en situacions d'isotèrmia del mantell nival o de part d'aquest. Aquests grans de neu, molt petits, no els podrem veure a simple vista, però les capes formades per aquests grans tenen un color blanc mat i són molt compactes. És molt fàcil tallar-hi blocs i són perfectes per a construir iglús. Es poden formar grans fins també per compactació de la neu, ja sigui per impacte dels cristalls transportats pel vent o al caminar-hi o esquiar-hi al damunt. Segur que moltes vegades heu observat com el vent s'ha endut la neu i han quedat en relleu les traces de persones que anaven a peu o amb esquís. Aquestes capes són molt compactes i els cristalls de neu hi estan ben enganxats, de manera que les podem considerar estables, tot i que si es troben al damunt d'una capa de baixa cohesió o d'una superfície sense rugositat, podrien lliscar en forma d'allaus de placa.

Si la superfície de la capa de grans fins és homogènia s'hi esquia de meravella, és dura, però és adherent. Moltes vegades el que passa, però, és que com que és neu relativament vella, el vent hi ha fet de les seves i la superfície ha quedat molt irregular i amb trams de neu canviant de manera que ens haurem d'adaptar contínuament al que ens anem trobant.

Els grans de cares planes i els govelets
símbols: govelets cares planes

Aquests tipus de gra difícilment els trobarem a la superfície.Es formen en condicions de gradient del mantell nival i a les capes internes d'aquest. Primer comencen formant-se els grans de cares planes, que han anat creixent i desenganxant-se els uns dels altres, fins que arriben a l'estadi de govelets, visibles a simple vista (tenen mides superiors als 2 mm), amb forma de vasets piramidals amb tot d'estries. La neu formada per aquests grans no té cap mena de cohesió doncs estan tots desenganxats entre ells i, com que es formen a les capes internes del mantell, poden formar capes de baixa cohesió al damunt de les quals hi poden lliscar les capes superiors en forma d'allaus. Aquesta neu té aspecte com de sal grossa.

foto: gobelets (ampliació)


Tot i que esquiant no en trobarem pràcticament mai, segur que moltes vegades, fent algun corredor a ple hivern, haureu trobat que les condicions de la neu no eren bones, es disgregava internament tot i fer dies que no havia nevat (sobretot després de dies d'haver fet molt fred). Aquesta neu molt possiblement podrien ser aquest tipus de grans.

Els grans de fusió o grans arrodonits

símbol:


Aquí assistim ja a l'estadi final de tot cristall de neu. Tot gra de neu acaba la seva curta vida passant pel gra de fusió abans de fondre's o sublimar-se. Es tracta de grans de gel envoltats d'una pel·lícula d'aigua que ha aparegut com a resultat de la fusió de les parts més punxegudes del cristall. Evidentment aquesta situació es dóna principalment a la primavera, però en el nostre clima també es produeix sovint a l'hivern. És el que anomenem neu primavera, sopa o pasta. La formació d'aquesta pel·lícula d'aigua al voltant dels grans de neu fa que en disminueixi la cohesió, la qual serà més baixa a mesura que vagi augmentant el contingut d'aigua entre aquests, formant-se, al final, les típiques allaus de fusió o de primavera.

Les crostes de regel

símbol:

Un cop s'han format els cristalls de fusió, si després baixen les temperatures, aquella aigua que hi havia entre els grans de neu es regela i forma les anomenades crostes de regel, el millor que hi ha per a donar cohesió a la neu. A la primavera s'acostuma a produir el cicle de fusió-regel: a partir de mig matí comença a fondre i cap el vespre comença a regelar, de manera que en aquesta època, quan acostumem a tenir les condicions de més estabilitat, és a primera hora del matí.

Així doncs, de cara a esquiar i amb aquesta neu, ens podem trobar en diferents situacions (pot ser un exemple de primavera però podem trobar alguna d'aquestes situacions en altres èpoques de la temporada i en hores diferents):

- A primera hora del matí: neu molt regelada i, per tant, crostes dures. La principal dificultat d'esquiar en aquesta neu són les derrapades, al ser una superfície molt llisa i dura, si no es porten uns bons cantells es pot anar molt venut. Encara que no ho sembli s'ha de fer molta força amb les cames.

- Si volem trobar una neu excel·lent ens haurem d'esperar a que el sol toqui una estona a la pala que volem baixar fins que fongui un o dos dits de gruix de la crosta de manera que al baixar sigui molt més adherent i ens permeti fer qualsevol gir sense cap mena de problema. Podríem dir que aquesta és la millor neu de la primavera.

- Si se'ns fa tard (cap a migdia o mitja tarda) ens podem trobar que la fusió hagi arribat a una profunditat important dins del mantell o, fins i tot, fins el sòl. A part de que es tracta d'una neu molt pesada i emprenyadora d'esquiar, i que és fàcil trencar-s'hi una cama o algun lligament, és quan la neu està més perillosa pel que fa a la caiguda d'allaus de fusió.

- En canvi, cap al vespre, quan el sol està desapareixent, la neu començarà a regelar-se en superfície formant les simpàtiques crostes de regel que es trenquen al nostre pas. Aquest és el moment en que, per selecció natural, es veu qui són els bons i qui són els mals esquiadors: els primers esquien i els segons van per terra o s'estampen contra un arbre. Les crostes realment són molt difícils d'esquiar doncs els esquís s'encarrilen al trencar-se i és molt difícil dirigir-los cap allà on un vol anar. Amb una bona tècnica i també una bona forma física podrem esquiar-les.

El gebre de superfície

símbol:

Es tracta de gebre que es forma al damunt de la superfície de la neu. Això passa quan el temps és anticiclònic i les nits són clares. El mantell es refreda notablement a la nit i condensa la humitat de l'aire que té al damunt seu en forma de fulles de gebre. Aquestes fulles, si duren dies o setmanes les condicions anticiclòniques, poden arribar a tenir alguns centímetres. A primera hora del matí, quan el sol incideix obliquament al damunt de la neu, es pot observar com brillen. Esquiar-hi al damunt és un plaer, no ofereix cap mena de resistència i et permet fer de tot. Si després de l'anticicló ve vent o períodes de calor (que és el que passa la majoria de les vegades), el gebre desapareix, però si cau una nevada a damunt, aquella capa de gebre, encara que tingui molt poc gruix, actuarà com a capa de lliscament a causa de la baixa cohesió de les fulles de gebre. Aquesta darrera situació, poc freqüent, és molt perillosa.

Pàgina: 1 - 2 -3
Autor: Pere Oller